A diferenza di red de pruteziun urdinari, la recinziun en fil de porco zincà l’è suget a di impatt a luungh termin de part del bastiam, cuma sconter, mors, schiacciament e friziun, e anca a carich esterni cuma vent, neef e deformaziun del terren. Donca, la forza l’è l’indicadur püsee impurtant e minga negoziabil in de la decisiun de acquisiziun. Tanti cumpradur oltermar, in di luur acquisti iniziai, se cuncentran sultant sul prezi, sul diameter del fil, sul aspètt o sul galvanizzaziun, senza tegnir cunt del sistèm de resistenza cumplet. Chestu purta dopu a di prublem, cuma la deformaziun de la red, el distacc de la saldadüra, el croll de la recinziun e la fuga del bastiam, aumentand i cust de manutenziun e causand putenzialment incident per la sicureza del bastiam.
Enfatt, la “resistenza” de la recinziun de fil de porco zincà l’è minga un ünic indicadur, ma un sistèm de prestaziun cumplet cumpost de plü dimensiun, cuma la resistenza a la materia prima, la resistenza strütüral, la resistenza a la saldadura, la resistenza mecanich de la red, la resistenza ai urt, la resistenza a la traziun, la resistenza a la deformaziun e la durada.
La recinziun en fil de porc zincà l’è diferent di urdinari red orticultürai e per bestiam. El sò ambient de aplicaziun l’è caraterizà de volta dinamich, volt carich e volt putenzial distrutif. I porcei pœden pesà 150-350 kg e i porcei che se ingrassa g’han una grand forza de scunt, rendend i ricinziun urdinari propens a la deformaziun. I porcei g’hann abitudin de radicass, de morder e de strèmer, causand dann rapid ai punt debul de la red. I recinziun sü grand scäla de allevament de porcei sun despess luungh püsee de mill meter; una rottura locala la pœ facilment scatenar una reazion a cadena de croll. L’üs a l’esterno dumanda de resister ai stress continui di carich de vent e de neef, al insediament di fundament e ai ondulaziun del terren. L’acquisizion de injegneria oltremarca e i projets de cooperazion a longa scadenza i g’hann de besogn de una durada de 15-25 agn, qe i prodots de bassa resistenza pœden miga respetar. La forza determina diretament la durabilità de la recinziun, el funziunament liber de manutenziun, la sicureza del bastiam cuntrulabil, el ris’c de fuga e de leziun, el cust total del ciclo de vida e la conformità ai standard tecnich di pruget de licitaziun oltermar.
La resistenza di materiai grèss l’è el fatur determinant fundamental per la recinziun de fil de porco zincà, che se riflett principalment en quater aspett: material del fil, resistenza a la traziun, sluungament e dureza. Q195 fil d’acciaio a bas carbonio-g’ha un prezi püsee bas e una mejior tenacità, adatt per un üs legher, recinziun interni e piscinin allevament de pollaster. La sò resistenza a la traziun l’è de circa 350-400 MPa, cunt una resistenza moderada ai urt. Q235 fil d’acciaio al carbonio de volta -bassa qualità -equilibra la resistenza e la tenacità, adatt a la magiur part di allevament de porci e allevament de bastiam/pègora. La sò resistenza a la traziun l’è de 400-500 MPa e la sò resistenza al urt e a la flessiun sun stabil. El fil d’acciaio Q235B a volta tenacità e a volta resistenza l’è specificament prugetà per i allevament de porci de fascia volta e i recinziun pesant. Cunt un cuntrol precis del contenüu de carbonio, g’ha una magiur resistenza e l’è men propens a fratür fragil. La sò resistenza a la traziun l’è de 480–550 MPa, giüsta per l’allevament di penn per porcei e per i sit cun volta intensità per ingrassar i porcei.
La resistenza del diameter del fil l’è l’indicatur püsee dirett de la recinziun en fil de porco zincà. El diameter del fil influiss diretament sü la sò resistenza al scunt, a la cumpresiun e a la flessiun. aree . 2.5–3,0 mm l’è la resistenza standard per i recinziun per l’allevament di porci, un tip de fin general . 3.0–4,0 mm l’è de volta resistenza, giüst per ingrassà i penn, i recinziun principai e i recinziun de cunfin . 4.0–5,0 mm l’è una resistenza ultra-ar, respiraziun. recinziun per pruteziun di animai e aree de volta sicureza{15}}–6,0 mm l’è una resistenza pesant special, giüsta per la sicureza a livel de prigiun e per la grand recinziun esterna del ranch.
La resistenza de la strütüra de la red influiss anca sü la resistenza cumplesiva de la recinziun en fil de porco zincà. Se el disegn de la red l’è minga ragiunevul, anca una red spess se defurma. I apertür de red püsee grand crean una strütüra püsee debul, e la rend püsee propensa a deformaziun e ammaccadur per i scunter. I apertur de red püsee piscinin dan una strütüra püsee fort e una resistenza ai urt püsee bon, ma a un prezi püsee volt e cunt una ventilaziun püsee scadent. I apertur a red quadrada distribuisen la tensiun en mod uniforme e g’han una resistenza stabil. I apertür de red rettangulär g’han una volta resistenza lateral ma g’han una resistenza longitudinal un pooch püsee debul. I apertur a red diamantada g’han una bona flessibilità ma sun men resistent ai urt di apertur a red rettangulär.
La recinziun principal en fil de porco zincà dupera de solet una red de saldadüra a resistenza cumpletament automatizada. La forza di punt de saldadüra l’è la linea de salvatagg de la recinziun. I punt de saldadüra urdinari duvarian avegh una resistenza a la traziun de Magiur o istess a 400N, recinziun per porci standard Magiur o istess a 600N e recinziun per porci a volta resistenza Magiur o istess a 800N. Una resistenza insuficient a la saldadüra la purtarà a la rottura de la saldadüra, al distacc e l’apertura de la red se sparpagnarà cunt el scunter, fasend separar i fil urizuntai e verticai e la recinziun la se desfà.
Quai ranch de montagna deciden di recinziun tessü quand cumpran una recinziun en fil de porco zincà. Chesti g’han no di punt de saldadüra; luur forza se basa sü la forza de stringiment di nœud. Una volt strècc, i nœud duvarian minga sciupà, defurmar o scioltar e la resistenza a la traziun duvaria vèss magiur o istess a 500N. La rèt duvaria minga vèss püsee grand cunt el colp e la recinziun duvaria minga rumper o stacàs durant un üs a luungh termin. I recinziun tessüu g’han una strütüra cuntinua e integrada, che scancela el ris’c de guast del punt de saldadüra. Sun flessibil, giüst per terren de montagna e pendènt e g’han una fort resistenza ai impatt localizà, e i renden menu propensi a rumper.